Quan penso en modelar fang, les mans se’m desperten, gairebé instintivament. El gest em venç. Vull agafar, prémer, pessigar i estendre. Vull omplir, buidar, tòrcer, trencar i enganxar. Les mans em guien. Van per davant. A vegades es mouen soles. O això em sembla. I si les freno? I si desaprenc a tocar amb les mans? I si aprenc a fer-ho amb el cos? Aquestes preguntes em fan replantejar la meva relació amb el material i amb el procés creatiu. Què passaria si deixés de confiar en les meves mans i comencés a explorar el fang amb altres parts del meu cos? Podria trobar noves formes d’expressió, noves maneres de crear que mai abans havia considerat?
